Tal com ja hem anat relatant en aquest blog, aquesta primavera hem completat la nostra fase preclínica ex vivo amb colons de pacients. En els 21 pacients que hem analitzat, hem vist una gran heterogeneïtat de casos, des del simple còlon amb pòlip, fins al cas més rar de còlon reestructurat amb una malla metàl·lica.
En un d’aquests casos “estranys” que no vam poder tenir en compte per a l’estadística es troba un dels pacients que patia poliposis adenomatosa familiar. Aquesta greu malaltia, més freqüent del que sembla, es tracta d’una anomalia del teixit en què es generen milers i milers de pòlips al llarg de tot el còlon. A la foto hem posat la foto d’un trosset del còlon del nostre pacient on es poden apreciar aquestes “perles” que són els pòlips. A la imatge no es veu l’escala, però això són pocs centímetres quadrats, així que imagineu la quantitat de pòlips que tenia aquest pacient al llarg dels gairebé dos metres de còlon.
Malauradament, a aquests pacients se’ls ha de ressecar el còlon sencer a una edat molt primerenca, ja que, si no es fa, la supervivència més enllà dels 25 anys, és gairebé del 0%. Afortunadament, la medicina moderna està prou avançada per permetre que aquestes persones puguin tenir una vida gairebé normal tot i patir aquesta greu malaltia.
